Vols venir a la meva barca?
âHi ha violetes, a desdir!
Anirem lluny sense recança
dâallĂČ que haurem deixat aquĂ.
Anirem lluny sense recança
âi serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la meva barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
âi serem quatre, serem cinc!
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb nĂșvols de cor trasbalsat.
SĂ, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes dâahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu sâescamparĂ la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de lâona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.